Hola Bloggers!
Benvinguts al nostre racó de poesia , el nostre REFUGI POÈTIC!
Continuem aquesta setmana amb l’apartat de poemes en català amb aquest de la Maria Jose Pinyol, “La Jose”.
L’amor es el tema constant i protagonista principal de molts dels seus poemes, ja us haureu adonat. Les seves mancances i absències també omplen moltes pàgines de innombrables poemaris de tot el món. No podria ser menys en el de la nostra amiga. Aquí en teniu una mostra.
El tercer cop que els nostres cossos es van fondre,
et vaig dir “seré la teva geisha si tu em tractes bé”.
El pacte es va trencant, i s’han perdut llençols per les teves bugades.
L’amor no es prou de vegades!....
Jo he deixat de fer... Tu has anant fent la teva.
Potser tu mai has fet i jo no ho veia.
Em va encegar l’amor, i encara ho fa una mica.
I mica en mica, el dol va foradant la pedra
on els dos recalçàvem esperances verdes.
Et deixo anar per massa que t’estimo i no et puc tolerar.
Deixa’m estar, per que em mereixo més i no m’ho donaràs.
Vam pintar la aquarel·la més bonica del món
i tu has anat deformant-la amb noves pinzellades.
Ja no es el quadre que vaig penjar-me al cor,
no s’adiu amb els mobles ni els records.
No em fa sentir consol i em retalla les ales.
Potser demà. Potser no mai.
Quan creixis, potser, i siguis “cavaller”
i no més “Peter Pan”.
Maria Jose Pinyol
Si vols gaudir de més poemes de les nostres companyes de "EL VICI SOLITARI" pots trobar-les AQUI, al nostre REFUGI POÈTIC.
