Avui en lloc de presentar-vos un poema de la nostra secció REFUGI POÈTIC. com fem cada cap de setmana, us compartirem un petit relat infantil, aprofitant que s’apropen dates especials.
Aquest relat el va escriure la nostra companya Maria Jose Pinyol, ”La Jose” per col·laborar amb una associació veïnal dedicada a la cura de nens que viuen en circumstancies complicades i per protegir-los de certs episodis de violència.
Aquest conte que publiquem aquesta setmana en el nostre blog, volem dedicar-lo a tots aquells nens que, encara que siguin dates especials per a molts d’ells, no les puguin gaudir desgraciadament per l’entorn que els envolta.
"L'OSET TAM"
La Gia ha arribat a la nova casa. Es tant gran! Te moltes finestres i, com avui fa sol, tot allà dins està il·luminat per rajos grocs i ataronjats.
Mira per la finestra i somriu davant del que veu: hi ha un parc en front on podrà anar a jugar i a passejar amb la mare.
Deixa la motxilla a sobre del llit baix de la llitera, a la habitació que la senyoreta simpàtica de la entrada, que es veu que també viu allí, li ha dit que serà ara la seva.
Amb impaciència hi mira a dins i troba al Tam, el seu petit osset de peluix.
L’agafa i s’encara a ell:
–Mira, Tam! –li diu- ja tenim un lloc on viure. Veus que guapo que és això? Anem a veure tot el que hi ha... Això és el menjador i allà hi ha la sala amb les joguines. Veus quin munt?
No et facis el ploramiques. Ja sé que no son les de casa, però aquí estarem millor. Ja no et caldrà tapar-te amb el coixí per les nits per no sentir les baralles dels pares i els plors de la mare. No veus que la pobra ara ja no està tant trista?
A més, hi ha més nens amb els que podrem jugar i també es faran amics teus, com les veïnes de l’altre pis. Així tindrem més amiguets!
Vinga, home, anima’t! Que serà per un temps. Només mentre busquem un pis per nosaltres i la mami i un nou "cole" per a mi. Tu no et preocupis, que jo no et solto. Et portaré amb mi tota l'estona i així no et perdràs, d’acord?
La Gia abraça al Tam i li xiuxiueja a cau d’orella:
–Jo també tinc una mica de por, i estic enfadada amb el pare. No ho diguis perquè es un secret. Però et prometo que estarem millor... –en sentir uns sorolls continua amb veu alta –Mira! Venen més nens! Els anem a conèixer, va!
La Gia es dirigeix a la porta contenta de veure altres nens. Es mira de reüll al peluix i pensa que ell també està content...
"La Jose"
Si vols gaudir de més poemes de les nostres companyes de "EL VICI SOLITARI" pots trobar-les AQUI, al nostre REFUGI POÈTIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada