Torna el Concurs ARC de Microrelats a la ràdio. Al seu web podeu trobar infinitat de relats en català.
En aquesta XIV Edició del Concurs ARC, ens proposen com a tema principal "ORÍGENS / ARRELS". AQUI teniu les bases:
A la segona entrega del mes de Desembre, els dos subtemes suggerits van ser "EL PARADÍS o LA TERRA". A continuació us compartim un dels relats presentats, i us convidem a visitar el web per poder llegir la resta de relats i també, si us animeu, a participar.
"RODA EL MÓN I TORNA"
Després de viatjar per tot el món, tornaré a la meva terra. Trobaré la masia adormida, silenciosa, envoltada de la música del vent i del cant dels ocells. Respiraré amb força i sentiré la olor dels records. Obriré les finestres de bat a bat, el sol entrarà i banyarà tots els racons de la casa amb la seva llum.
Fora, veuré com esperen les vinyes i oliveres sota un cel turquesa. A la llunyania apareixeran les muntanyes cobertes de vegetació sobreviscuda als incendis i a la depredació humana... Em sentiré afortunada de poder tornar a la terra, aquesta que vaig abandonar, pensant que en altres territoris trobaria aventures extraordinàries i que coneixeria gent interessant... Sí que en vaig trobar d'aventures, però no tenien res d'extraordinàries. I entre la gent que vaig conèixer, n'hi havia de tot, alguns, hauria calgut més que no els hagués conegut.
Tornaré a reviure la terra, ella em donarà aliment. La cuidaré, vull que sigui prou generosa per tots els que vindran. Perquè no restaré sola gaire temps. Els meus, poc a poc deixaran la ciutat i regressaran al niu, ompliran la casa amb l’optimisme de la seva joventut i l’alegria de la infantesa. Tornarem a ser feliços al voltant de la llar de foc, explicarem contes, cantarem cançons i somiarem que hi haurà un futur aquí, en aquesta terra, perquè així ho voldrem i ho farem, perquè només de nosaltres dependrà.
María Cristina García Carrera
Això es estimar la terra. Un quan es jove busca oportunitats a la ciutat, però molts desitgen torna a casa de nou tan aviat es pugui! I es que com a casa no s'està en lloc! Je, je! Un petonàs Cristina!
ResponEliminaEs bonito tener un lugar al que regresar, no perder las raíces que son las ramas que nos han hecho como somos. Abrazos Cristina
ResponEliminaEn parte por un problema "técnico" y en parte por un error humano, se borró el siguiente comentario de nuestra amiga CAMPIRELA, que reproduzco a continuación. Mil disculpas compañera:
ResponElimina"Un texto que muchas familias se hacen esa pregunta de volver a su tierra de origen, la ciudad les ahoga y el ritmo de vida no es tan bonito como lo era cuando llegaron. Se dan cuenta de que valen más otros valores, que en las ciudades repletas de gente no lo encontrarán. Puede ser un presagio de que al final todos queremos regresar al que fue nuestro hogar. Un besote"