Hola bloggers!
Avui recuperem un relat poètic de la nostra companya Jose, publicat al 2019 en el recull de relats anual del nostre Grup Literari de EL VICI SOLITARI, titulat: “Bar, lugar de historias”.
Aquest relat poètic és una explosió dels sentits, molt sexy i ple de sensacions. A més d’una lliçó d’anatomia molt suggerent. A veure que us sembla:
"TRENCACLOSQUES I COSSOS"
Al vallet de la font amiga que començar en acabar el teu baix ventre, turó arrodonit i dolç, s’acoblen mes natges blanques al final d’una esquena enamorada del teu pit.
Una brisa calenta, escapant-se de la teva boca, vol jugar amb el teu coll i amb les meves espatlles, mentre tons llavis mullats de desig me l’encomanen.
Em tombo cap a tu i t’escampo mil petons sobre els putgets que el cor t’amaguen. Tu, amb les cintes dels braços i les cames m’emboliques donant-me escalf.
Plena d’aquest calor, baixa el meu cap buscant la panxa, el melic, les engonals, el membre dur, les cuixes...
Ens tornem peces d’un trencaclosques que, sense presses, componem. Com si fos un joc. Com nens encuriosits que busquen descobertes en la bellesa de qualsevol detall.
Tot el teu cos vull reconèixer i vull besar abans de ser jo teva i fer-te meu. Gronxant-nos un a l’altre, fruir de la disbauxa boja que precedeix la calma.
Retrobada la serenor les tornes canvien. Dues llunes rodones et busquen les espatlles, i el meu pubis s’enganxa al final dels teus glutis.
Sota la teva aixella un braç doblega el colze per estrènyer amb la mà el teu ferm pit. De l’altre mà els dits busquen i retroben el clatell i els cabells.
Arriba un altre joc: emprenem nous rituals per conjurar Morfeu.
Maria Jose Pinyol
Si vols gaudir de més poemes de les nostres companyes de "EL VICI SOLITARI" pots trobar-les AQUI, al nostre REFUGI POÈTIC.
