divendres, 25 de juliol del 2025

REFUGI POÈTIC – Rincón de Poesía - "El mar, el meu amic" - Lola Beltran

Aquesta setmana, la nostra companya Lola continua gaudint de l'estiu aprop d'un dels seus millors amics. I és que el Mar la compren com ningú, o potser és al revés?

Tots dos formen una parella molt interessant, com veureu en el seu poema que us compartim a continuació:


EL MAR, EL MEU AMIC

Foto: Lola Beltran



El mar, el meu amic.

Asseguda a la teva catifa daurada,

T’observo.

El teu blau intens em reconforta, em tonifica.

Admiro aquella línia marcant el límit entre tu i el cel,

Totes dues blaves amb diferent to.

Deixo que les teves aigües acaronin els meus peus

I la Garbinada m’envolti i m’abraci.

Aquí, observant-te, em sento en pau,

Una pau consoladora i gratificant,

Una pau que em fa veure ninfes ballant

I em sento feliç.

Es pel matí,

El sol brilla damunt teu

I tu deixes veure el seu reflex

A les teves aigües.

Falten hores per que el sol es posi,

Jo em quedaré aquí

Asseguda, esperant …

Avui és lluna plena,

Es encantador veure sortir la lluna a l’horitzó

Aquí em quedo,

Asseguda, esperant …

Lola Beltran



Si quieres disfrutar de más poesías de nuestras compañeras de  "EL VICI SOLITARI" puedes encontrarlas AQUIen nuestro REFUGI POÈTIC.

divendres, 18 de juliol del 2025

REFUGI POÈTIC – Rincón de Poesía - "Circuitos en la tarde" - Mari Pau Gonzalez

Inmersos en pleno  verano, entre calores extremos y con ganas de fin de semana y refrescarnos en sus aguas, seguimos con el Mar como inspiración de nuestras poesías veraniegas.

Con el Mar como la fuente de inspiración eterna y romántica por excelencia, os compartimos una nueva poesía de nuestra amiga MariPau Gonzalez

Si quereis leer más poemas suyos, tiene una extensa trayectoria incluyendo varios poemarios. Podeis visitar su propio blog AQUI:



Imagen: Pixabay


CIRCUITOS EN LA TARDE



Anclando la cabeza en tu antebrazo,

empezaste a dibujarme.

Tus dedos recorrieron mis labios

ya huérfanos de carmín.

Seguiste el trazo de mi mentón,

perfilaste unos párpados cerrados,

rodeaste mis lóbulos y mis pendientes,

perfilaste luego mi nariz.



Las manos se tocaron,

las pieles se encontraron levantando anhelos.

La tarde se fue desgranando

en caracolas, en olas de suspiros,

dejando aparcadas

las farolas de todos los olvidos,

tomando la ruta sesenta y uno

del este a oeste del ocaso.



Saltaron mil esquirlas por los aires,

dinamitando todas las compuertas.

Sentimos las hormigas

recorriéndonos los pies de sur a norte,

y hasta la pálida luna

hizo extraños aspavientos

cuando las amapolas voladoras

emprendieron el vuelo.



Sí, nos dejarnos resbalar por las auroras

de un rayo en el silencio.

Calmados, se apaciguaron los pulsos,

salimos de la mar, mojados,

sin escuchar ni ver que los coches seguían

su prisa... por llegar quién sabe adónde.

Mari Pau Gonzalez



Si quieres disfrutar de más poesías de nuestras compañeras de  "EL VICI SOLITARI" puedes encontrarlas AQUIen nuestro REFUGI POÈTIC.

 

divendres, 11 de juliol del 2025

REFUGI POÈTIC – Rincón de Poesía - "Altres visions" - Lola Beltran


La setmana passada us vam compartir un poema de la nostra companya Lola inspirat en el mar. Avui us presentem un altre, que podríem dir es la continuació del anterior.

Com si un poema pogués tenir segones parts, i es que l’encís de la nostra companya Lola pel Mar no te final!

Fotografía: Lola Beltran


"ALTRES VISIONS"

 

Asseguda al meu roc estimat

Veig l’aparició de la lluna

Es reflexa a les aigües tranquil·les

D’un mar en repòs.

Calma, pau …

El sol s’amaga darrere les muntanyes,

Encara no és fosc

Es aquell moment del capvespre

Que estimula els sentits

 I Permet donar-li vida a la vida

 

La foscor avança i, els tons del cel,

Primer blaus, després vermellosos i daurats

S’han convertit en un color indescriptible,

El mar blau fosc intens

I la lluna, ja més alçada,

Sembla pintada a les seves aigües.

Des d’aquí veig el port,

Fixant-me bé i desdibuixades,

Percebo petites embarcacions

Endinsant-se cap a l’horitzó.

Les he perdut,

La foscor les ha engolit.

 

Des de el meu podi també veig el far

I el reflex a l’aigua de les llums

D’aquest poble petit.

Amb aquest espectacle encara latent,

M’acomiado del meu roc

I, demà serà un altre dia.


Lola Beltran



Si quieres disfrutar de más poesías de nuestras compañeras de  "EL VICI SOLITARI" puedes encontrarlas AQUIen nuestro REFUGI POÈTIC.


divendres, 4 de juliol del 2025

REFUGI POÈTIC – Rincón de Poesía - "Visions" - Lola Beltran

Aquest mes de Juliol, ja ficats de ple a l’estiu, continuem dedicant aquest racó poètic al Mar. Un element que sense cap dubte ha sigut una gran inspiració per a molts poetes. 

Avui us compartim aquest poema de la nostra companya Lola, que ilustrem també amb una de les nombroses fotografíes que li agrada fer-li quan va a visitar-lo i a compartir connfidencies amb ell.

Definitivament, ella te un lligam especial amb el Mar.




Fotografía: Lola Beltran


"VISIONS"


Asseguda sobre un roc,

Observo la platja, el mar,

El sol reflectit a les seves aigües, 

El blau intens d’un dia acabat d’estrenar.

Algun nuvolet decora el cel

I, allà a l’horitzó,

Un vaixell la creua en paral·lel.



Aquesta sensació de pau em fa somniar.

Somnio … Somnio endinsar-me al mar, 

Amb una petita barca de vela.

Veig dofins saltant al voltant 

Donant-me la benvinguda.

Sento el cant de les sirenes, 

 L’ escolto.
 


En surt una,

La veig, em veu i m’envia un petó.

En Posidó sorgeix del no res, 

Al ben mig d’aquella blavor, du la seva forca.

També em mira

I torna a enfonsar-se al seu reialme.

Tot és immensament viu.



Miro el rellotge

veig que es l’hora d’alçar-me

I marxo

Lola Beltran

Si quieres disfrutar de más poesías de nuestras compañeras de  "EL VICI SOLITARI" puedes encontrarlas AQUIen nuestro REFUGI POÈTIC.

 

REFUGI POÈTIC – Rincón de Poesía - Libro "Entre Comillas" - "Maria de la O" - Cuantas noches

Y seguimos en este caluroso agosto, disfrutando de las poesias de nuestra amiga Maria de la O. Ya habreis comprobado que aquella màxima de “...