Aquesta setmana, la nostra companya Lola continua gaudint de l'estiu aprop d'un dels seus millors amics. I és que el Mar la compren com ningú, o potser és al revés?
Tots dos formen una parella molt interessant, com veureu en el seu poema que us compartim a continuació:
EL MAR, EL MEU AMIC
Foto: Lola Beltran
El mar, el meu amic.
Asseguda a la teva catifa daurada,
T’observo.
El teu blau intens em reconforta, em tonifica.
Admiro aquella línia marcant el límit entre tu i el cel,
Totes dues blaves amb diferent to.
Deixo que les teves aigües acaronin els meus peus
I la Garbinada m’envolti i m’abraci.
Aquí, observant-te, em sento en pau,
Una pau consoladora i gratificant,
Una pau que em fa veure ninfes ballant
I em sento feliç.
Es pel matí,
El sol brilla damunt teu
I tu deixes veure el seu reflex
A les teves aigües.
Falten hores per que el sol es posi,
Jo em quedaré aquí
Asseguda, esperant …
Avui és lluna plena,
Es encantador veure sortir la lluna a l’horitzó
Aquí em quedo,
Asseguda, esperant …
Lola Beltran
Si quieres disfrutar de más poesías de nuestras compañeras de "EL VICI SOLITARI" puedes encontrarlas AQUI, en nuestro REFUGI POÈTIC.
Hola Lola, cuanto nos da el mar, para aflorar tanto poesía como narrativa. Hermoso, cuanto das. Aplausos 👏 👏 👏
ResponElimina