REFUGI POÈTIC – Racó de Poesia - Primavera perduda - Maria Jose Pinyol

Hola bloggers!

Dintre d’uns dies ja direm adeu a la poètica primavera per donar-li la benvinguda al exuberant i calorós estiu. Bé, aixó segons el calendari perque sembla que amb aquesta calor que estem passant aquests dies l'estiu s'ha avançat.

Així que ens acomiadem de la primera fins l’any que ve amb aquest poema de la Jose, fent-li un petit homenatge, per tantes poesies que haurà inspirat.

Aquest poema que us compartim avui és de la nostra companya Maria Jose Pinyol, i va ser publicat en un dels nostres llibres titulat “MARE TERRA” per allà el 2020.

Pintura: Lluis Rizzo Rey

"PRIMAVERA PERDUDA"

Aquest març he perdut la primavera. 

Vaig esperar-la pacient durant les neus, vora el foc, aspre a la meva pell blanca.

Com Afrodita de l’escuma, vaig sorgir nua d’ella. 

Em vaig engalanar durant molts dies a la meva cambra fosca, 

davant d’un insatisfet mirall que no es va acontentar

 fins que els cabells van ser prou llargs per tapar, capritxosos, el meu sexe nu, 

a fi d’envoltar-lo de misteri i de desig.

Quan la porta s’obrí, descalços els meus peus, 

van ser honorats i ben rebuts per càlids rajos que semblaven esperar-los.

El meu cos va tremolar desijtós d’ells, 

del seu càlid amor, 

veient-se, tot ufanós, 

tocant la gespa verda pintada dels colors lluents de l’Arc de Sant Martí.

Però tan sols va ser un tendre somni, un record d’un passat que va passar...

I em vaig trobar envoltada només de sol i verds, 

i d’un cel blau sense cap núvol blanc. 

Orgull d’empolainar-me, 

veure’t i embruixar-te, 

no em va deixar fruir les flors i les seves olors.

I amb llàgrimes als ulls rebré l’Estiu, 

que em farà bruna la cara. 

Monocromia monòtona m’envoltarà, 

banyant-me a la sorra morta d’una oblidada platja sense orenetes.

Mari Jose Pinyol

Si vols gaudir de més poemes de les nostres companyes de "EL VICI SOLITARI" pots trobar-les AQUI, al nostre REFUGI POÈTIC.

Pintura: Lluis Rizzo Rey