Hola bloggers!
Avui és el torn de la nostra companya Lola. Si hi ha un element inspirador per els poemes de la nostra amiga Lola és, sense cap mena de dubte, el mar. I es que a ella, com a molts altres poetes, els hi aporta una serenor i una calma, que els hi permet exterioritzar millor els seus sentiments. Aquí teniu una prova:
Fotografia: Lola Beltran
"INSTANTS"
Sota
el sol radiant,
La
sorra daurada resplendeix.
La
mar, d’un blau intens,
M’acarona
amb el seu ritme.
La
brisa, suau i fresca,
M’omple
els pulmons i,
Capto
la dolça salabror marina.
L’aroma
m’envolta,
La
mar em canta,
La sorra
n’acull, i,
El
sol que m’escalfa,
Em
fa sentir viva i relaxada.
El
cel, blau i sense núvols,
Acompanya
l’entorn
I m’omple
el cor
De
serenor i pau.
Gràcies
planeta terra
Per
permetre’m gaudir
D’aquest
meravellós moment.
( Lola B.)
Si vols gaudir de més poemes de les nostres companyes de "EL VICI SOLITARI" pots trobar-les AQUI, al nostre REFUGI POÈTIC.
Mi aplauso para Lola y su poema lleno de instantes que transmite en cada uno de sus versos.
ResponEliminaUn abrazo y feliz fin de semana
Gracias Nuria!
EliminaNo hay como un instante frente al mar para que te evoque infinidad de pensamientos y sensaciones! Un abrazo y gracias por seguirnos!
Cuando nos ponemos ante al mar parece que los problemas se hacen más chiquitos, ¿verdad? No llegan a desaparecer, no es tan mágico, pero casi. Un bonito homenaje.
ResponEliminaGracias Beauséant!
EliminaParece que observando el mar, algo tan inmenso e indomable, nos sentimos más pequeños si, y los problemas y las adversidades también lo parecen! Je, je! Es mágico e imponente! Un abrazo y gracias por seguirnos!