En aquesta edició del Concurs ARC, parteix com a tema principal dels "ORÍGENS / ARRELS".
AQUÍ teniu les bases del concurs d'aquest any:
A la quarta entrega, al mes de Febrer, els dos subtemes suggerits son "ELS MALNOMS - LA FAMILIA".
Us compartim un dels relats que hem presentat, i us convidem a visitar el web per poder llegir la resta i també, si us animeu, a participar.
"ELS TANOS"
Imatge: Pixabay
La família Heredia, coneguda pel sobrenom de “Els Tanos”, arriba a un poble de la Conca de Barberà en temps de verema, activitat a la que es dedicaven per guanyar-se la vida, però a la més petita d'ells, la Tatiana amb només deu anys, la van haver d'escolaritzar.
Fou el primer pas per posar-hi arrels. Llogaren una casa. “L'agüelo” té traça reparant sabates, el fill i el nét l'ajudarien. La mare, acostumada a vendre als “mercadillos” amb les filles grans, va obrir una botigueta de sabatilles. I“l'agüela” cuinava per tota la prole.
Es van integrar, però ni renuncien ni obliden el seu origen gitano. Aprofiten les fires i festes veïnals per mostrar el seu art.
La Tatiana amb un vestit de volants i una flor al cap, no balla, li manca el “duende” que tenen les seves germanes.
—¡Anda niña! Pasa el vaso, pa que los payos echen parné.
Passeja, amb el got a la mà entre el públic, mentre son pare toca la guitarra, el germà canta, les dues germanes ballen al temps que repiquen les castanyoles i els avis acompanyen amb les palmes. La gent, poc a poc, li omplia el got de monedes.
...
La Tatiana és la primera persona de la família que pot anar a l'escola i se li estan obrint un munt de possibilitats. Li diu a sa mare que vol fer dansa, però no flamenco, sinó ballet.
—¡Mi arma! ¿Ande has visto tú una gitana bailando ballet?
La nena sap que si convenç als avis, la resta acceptarà la seva voluntat.
—Agüelo ¿Qué diferencia hay entre payos y gitanos?
—La piel, mi niña, ni más ni menos.
Al seu costat, l'àvia els escolta mentre casca ous per fer una truita.
—Tié razón l'agüelo, niña. El color distinto.
La nena observa els ous que la seva àvia havia comprat, uns tenien les closques blanques i altres brunes...
—Mira agüela, por dentro son tos iguales, sirven lo mismo p'hacer tortilla.
...
I al poc temps, la Tatiana comença les classes de ballet. Somia amb el dia que serà capaç de volar per sobre de l'escenari com un cigne, blanc o negre, tant se val el color.
Maria Cristina García Carrera
Imatge: Pixabay
Al fina todos los humanos nos parecemos más de lo que creemos :-)
ResponEliminaUn buen texto. Un fuerte abrazo, amiga.
Bonica historia amb aquest missatge de voler trencar amb els estereotips! I genial la metàfora dels ous, per dintre, tots som igual! Je je! Un petonàs Cris!
ResponElimina