Bona Diada a tothom!
Avui es un dia especial i nosaltres ho hem volgut celebrar a la nostra manera, compartint amb vosaltres aquest poema en català.
Aquesta setmana us presentem aquest poema de la nostra companya Maria Jose Pinyol que porta el nom de "Llops".
Es un poema que hem volgut recuperar, publicat en el nostre llibre “Mare Terra” del 2020, i ens parla dels sentiments que es desperten en una persona ferida i de com el seu patiment la transforma. Un poema ple de força i visceralitat:
LLOPS
Els ullals dels llops
esgarren la meva pell.
I en cada raig de sang
una força incompresa neix.
Esdevé foc i em crema,
les galtes, el pit i el cor.
Flama sóc encesa
que vol devorar el món.
Cavall desbocat al galop,
neguitosa l’ànima dolguda,
no romandré més en la quietud,
esdevindré força de natura.
Vent del nord, gelada,
tempesta esfereïdora,
marejada forta que arrasa,
dura, feréstega, colpidora.
M’han robat la dolçor del rostre.
M’han arrencat l’esperança il·lusa.
M’ha despertat, dolenta de sobte,
el malson de la nit freda i bruna.
No ploraran més penes els meus ulls.
Caminaré serena, ferma.
La ràbia sostindrà el meu cos adust
i deixaré sortir la nua bèstia.
(La Jose – Llibre “Mare Terra” 2020)
Si vols gaudir de més poemes de les nostres companyes de
"EL VICI SOLITARI" pots trobar-les AQUI,
al nostre REFUGI POÈTIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada