Avui recuperem un relat poètic de la nostra companya Jose, publicat al 2020 en el recull de relats anual del nostre Grup Literari de EL VICI SOLITARI, titulat: “Mare Terra”.
La lluna, el mar, les estrelles, son elements molt inspiradors per a molts poetes en les seves creacions. La nostra companya Maria Jose Pinyol, no podia ser menys, també els inclou en aquest dolç poema, ple de simbolisme i tendresa, amb la Mar com aquella mare absent.
Un delicat poema per celebrar avui el dia de la Mare i rendir-les un poètic i amorós homenatge!
La maror porta avui remor de plata.
Inabastable, en boca de les ones
que es trenquen a la platja,
l’horitzó llunyà parla.
Absència de carícies d’unes mans blanques,
de mossets a la orella, petó a la galta...
La Lluna que fou plena, s’ha tornat nova.
Els ulls que ahir em miraven, granets de sorra.
Ella s’ha fet eterna, dins de mi lluu.
L’infinit me la porta i la recull.
Mare que calla i vetlla vers matiner,
cada matí et retrobo aquí al passeig,
a la terrassa amiga, al meu cafè;
a l’alè de les barques i els mariners.
Cançó de bressol la maror porta.
Acarona el meu cor i se m’emporta
en braços del amor que ella em professa,
que resta en el meu front quan ella em besa.
Maria José Pinyol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada