REFUGI POÈTIC – Racó de Poesia - "Deixar anar" - María Jose Pinyol

Hola Bloguers!

Qui no ha viscut, encara que sigui una vegada a la vida, una ruptura sentimental? Els comiats son dolorosos i no s’obliden mai. Amb les seves dolces paraules, com ens te acostumats, la nostra amiga Maria Jose, ens ho explica així en el seu poema.

Pintura: Lluis Rizzo Rey

" DEIXAR ANAR"

Et deixo anar, dolçament, poc a poc i amb tendresa.

Les mans que s’ajuntaren, aplegades en una abraçada,

han deslligat els dits, que s’escorren entre els palmells,

buscant acariciar-se els tous, per esdevenir un sospir en el no res.

Esglaiats els cors, diem adéu sense paraules, sense presa,

deixant petjada en el camí de l’altre, que el vent esborrarà

en un íntim polsim.

No cal dir res, amor, tot està dit. 

No ha estat prou l’esforç, potser.

L’enyorança del que pogué ser

S’està esvaint des de fa temps en la incertesa.

Deixa’m dir que t’he aimat tal vegada com mai, com a ningú.

Deixa’m dir que t’estimo i que no es prou, que crec merèixer més

sense poder tenir-ho.

T’he de dir adéu i no se com. Sense paraules ja he començat a fer-ho.

Has estat oasi al meu desert, aigua de vida que em feia bategar.

I encara que volgués que fossis “ell”, veig que no ho ets, ni jo soc “ella”.

Buscarem altres somnis, nous estels, platges noves on reposar el cor.

Per que t’estimo et deixo anar. Per que encara no ets “ell”, no puc ser “ella”. 

"La Jose"

Si vols gaudir de més poemes de les nostres companyes de "EL VICI SOLITARI" pots trobar-les AQUI, al nostre REFUGI POÈTIC.

Pintura: Lluis Rizzo Rey