Hola Bloggers!
Si hi ha un tema estrella sempre present en la poesia, apart de l’amor, és la tristesa, la melangia, la pèrdua... I si ens ho expliquen amb paraules acurades i justes com ho fa la nostra companya María Jose, llavors es quan ens arriben al cor.
" RECORDS DE PAPALLONA"
Quan els records et pesen i,
travessats al pit, no els pots pair ni vomitar.
S’arrosseguen fins als ulls,
bombolles salades i tèrboles,
t’acaricien les galtes.
Et neixen esglais.
Voldries tornar, nomes uns instants,
doblegant el temps, reviure el passat.
Ho saps impossible, ni retorn ni engany.
El present t’apressa.
En ell pots volar, amb les ales noves on les van tallar.
Acarona l’aire, papallona trista,
que el sol i la lluna són al teu costat,
mentre et mous al cel, graciosa, ballant.
Una dansa eterna que no para mai.
Vola trobant rajos de llum bategant,
buscant els colors que et varen negar.
Al final de l’arc de sant Martí, trobaràs tresors.
La màgia vol fer niu ara al teu cor,
per fer-te mirar veient la claror.
"La Jose"
Si vols gaudir de més poemes de les nostres companyes de "EL VICI SOLITARI" pots trobar-les AQUI, al nostre REFUGI POÈTIC.
La poesía tiene ese don de sacar todo lo bueno y triste de nuestra alma, en este caso los recuerdos, aunque sean buenos, es una melancolía que nos hace recordarlos.
ResponEliminaUn abrazo.