Aquesta setmana, la nostra companya Lola continua gaudint de l'estiu aprop d'un dels seus millors amics. I és que el Mar la compren com ningú, o potser és al revés?
Tots dos formen una parella molt interessant, com veureu en el seu poema que us compartim a continuació:
EL MAR, EL MEU AMIC
Foto: Lola Beltran
El mar, el meu amic.
Asseguda a la teva catifa daurada,
T’observo.
El teu blau intens em reconforta, em tonifica.
Admiro aquella línia marcant el límit entre tu i el cel,
Totes dues blaves amb diferent to.
Deixo que les teves aigües acaronin els meus peus
I la Garbinada m’envolti i m’abraci.
Aquí, observant-te, em sento en pau,
Una pau consoladora i gratificant,
Una pau que em fa veure ninfes ballant
I em sento feliç.
Es pel matí,
El sol brilla damunt teu
I tu deixes veure el seu reflex
A les teves aigües.
Falten hores per que el sol es posi,
Jo em quedaré aquí
Asseguda, esperant …
Avui és lluna plena,
Es encantador veure sortir la lluna a l’horitzó
Aquí em quedo,
Asseguda, esperant …
Lola Beltran
Si quieres disfrutar de más poesías de nuestras compañeras de "EL VICI SOLITARI" puedes encontrarlas AQUI, en nuestro REFUGI POÈTIC.
