ES TAN POCO
(Mario Benedetti)
Es tan
poco
lo que
conoces
es tan
poco lo que conoces
de mi…
lo que
conoces
son mis
nubes
son mis
silencios
son mis
gestos
lo que
conoces
de mí
lo que
conoces
es la
tristeza
de mi
casa vista de fuera
son los
postigos de mi tristeza.
Pero no
sabes
nada
a lo
sumo
piensas
a veces
que es
tan poco
lo que
conozco
de ti…
lo que
conozco
es la
tristeza
de tu
casa vista de fuera
son los
postigos de tu tristeza
el
llamador de tu tristeza.
Pero no
llamas.
Pero no
llamo.
QUALSEVOL
( Poema Inspirat en M. Benedetti)
(Lola B.)
El despertador sona,
com una zombi em llevo,
com una zombi vaig cap a la feina,
com una zombi treballo.
La companyia dels companys m’agrada,
Xerrem, riem…
Acaba la jordana laboral
i torno a casa, al meu cau,
la meva cuina, la meva cadira,
el meu sofà, la meva tele….
tot allà, col·locat per a mi sola.
Però tu no ho saps, no ho saben.
La casa buida, sense sorolls
només els meus.
Quan surto, parlo, ric…
Tot es harmonia, se’m veu feliç,
Es podria dir que en aquest moment
soc feliç,
Sí, soc feliç.
Però tu no ho saps, no ho saben.
El pis està buit
només jo i les meves parets,
només jo i les meves angoixes,
només jo i els meus somnis.
De vegades això és un plaer,
d’altres no.
D’altres necessitaria una veu que em
preguntés com estàs,
que em digués, no passa res,
que m’acaronés la galta.
De vegades desitjaria una abraçada,
un petó.
De vegades desitjaria que la veu
em digués que no estic sola.
Però això no ho saps, no ho saben.
Surto al carrer
Amb la meva perruca i nas de pallasso,
Surto al carrer rient i fent el ruc,
Surto al carrer saltant i corrent.
Però tu no ho saps, no ho saben.
Els “com estàs?” Els “no passa res”,
els “no estàs sola”
m’ho he de dir jo
i, de vegades, és cansat.
És cansat anar tirant de la teva
pròpia corda,
és cansat posar-te el nas i la
perruca.
És cansat.
Però això tu no ho saps, no ho saben.
La vida té això;
moments tristos i moments feliços,
els tristos resten tancats amb tres
panys
en un racó dintre de casa
i ningú més te la clau
i tu te l’empasses intentant no
vomitar-la.
Però això sí que ho saps, si que ho
saben.
