Torna el Concurs ARC de Microrelats a la ràdio. Al seu web podeu trobar infinitat de relats en català.
En aquesta XIV Edició del Concurs ARC, ens proposen com a tema principal "ORÍGENS / ARRELS". AQUI teniu les bases:
A la primera entrega del mes de Novembre, els dos subtemes suggerits van der "L'OU O LA GALLINA - EL BIG BANG". A continuació us compartim un dels relats presentats, i us convidem a visitar el web per poder llegir la resta de relats i també, si us animeu, a participar.
"PRINCIPI"
Imatge: Pixabay
—Al principi, Déu creà el Cel i la Terra...
Recordo quan la monja ens llegia el primer capítol del Gènesis. Nosaltres, mig ensopides, només volíem que s’acabés aviat la classe de religió. Però aquell dia, la Laia tenia ganes de polemitzar.
—Germana, i abans d’això, què existia?
—Res, Laia, no existia res.
—Ah! Déu no és res?
—Eeehhh, a veure, Ell si que existia, és etern.
—Ah! I com que s’avorria, va començar a barrejar substàncies: que si una mica d’hidrogen, un polsim de nitrogen, un grapat d’oxigen i ... Plofffff! Tot se li va escapar de les mans. Llavors va esclatar el Big Bang.
—No, Laia. Déu no és un científic boig que experimenta, res se li pot escapar de les mans, és perfecte.
—I diu que va crear l’Univers només en sis dies?
—A veure... No eren dies com els d’ara. Cada dia podia durar milers d’anys. Últimament el Sant Pare ha acceptat la teoria de l’evolució, segons ell, és totalment compatible amb el Gènesis. Naturalment, està explicat amb paraules d’aquells temps, però si analitzes l’ordre de com anava sorgint la vida, no es tan diferent de l’assignatura de física.
Però la Laia seguia amb desacord.
—Germana, ja em dirà en quina part de la física, surt que la primera dona va ser creada a partir d’una costella de l’home.
Moltes alumnes van riure. Jo notava que la monja es començava a posar nerviosa, ja em veia amb un suspens general en el nostre últim curs de batxillerat. Vaig aixecar la mà per parlar.
—Digues Estefania, que opines tu?
—Germana, la Laia...ja la coneix, té un sentit de l’humor molt irònic. En el fons totes estem d’acord amb vostè. La Bíblia no és literal, parla amb metàfores. Però el que importa és el significat.
La Laia em va mirar de reüll mentre la monja contestava.
—Així és. Però tingueu en compte que l’existència de Déu és dogma de fe.
La classe va finalitzar. La Laia i jo vam continuar discutint si Déu va crear la humanitat o va ser la humanitat qui va crear Déu.
Maria Cristina Carrera
Imatge: Pixabay
