I avui també compartim amb vosaltres aquest altre poema
de la nostra companya Maria Jose Pinyol, publicat en el llibre "Mare Terra" juntament amb altres poesies i relats de la resta de membres del grup "El Vici Solitari":
EL JARDI DEL SILENCI
(La Jose – Llibre “Mare Terra” 2020)
Al jardí del silenci
no hi ha clavells ni roses.
Hi ha arbres de records
de misterioses ombres.
Hi ha rialles i plors
Que a cau d’orella parlen;
s’escolten sense sons
entre els vents que les alcen.
En mig de les roselles,
papallones que volen,
de llibertat les ales,
dibuixen temps i hores.
Minuts que s’eternitzen.
Els dits tocant ses fulles.
S’endinsa l’infinit
entre emocions volgudes.
Els somnis resten quiets,
Adormits en els testos
i l’aigua els beneeix
amb la pluja dels versos.
Al jardí del silenci
la Pau és la Presència
que en les floreres creix
ensumant-ne l’essència.
Le nimfes s’il·luminen
en l’aroma més màgic
i la tendresa brolla
entre pedres i càntics.
Quan arriba la nit
el Sol s’hi reflecteix
i s’apaga rogenc
si la lluna apareix.
Els estels el vigilen
i la plata l’adorna,
descobrint algun grill
que canta i s’acarona.
Els silencis s’apleguen
al voltant d’un foc bruix,
on els troncs hi crepiten
vetllant un vell enuig.
Els fantasmes del cor
sortilegis fan seus.
Núvols grisencs i blancs
obren l’hora dels déus.
I ja de matinada,
quan la nit s’arrossega,
tornen a parlar els vents
amb la vella olivera.
Maria Jose Pinyol
